EL 29-S JOVENT DECIDIM VAGA GENERAL
La situació de crisi econòmica és lamentable, i és estructural. No acceptem el llenguatge dels mitjans de comunicació ni de la classe política privilegiada i dominant quan parlen amb els termes de “crisi econòmica conjuntural”; doncs entenem que la maquinaria del sistema econòmic imperant, el capitalisme, és la única responsable del context polític, econòmic i social en que ens trobem. Un context basat en la mentida i l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs; però també un context basat en la precarització general de les nostres vides, etc.
Ja venim dient des de fa molts anys que aquest sistema econòmic basat en la competència i en la no cooperació, és insostenible. I és insostenible perquè es basa en la centralització dels recursos del poble en mans d’uns cacics, sent els mateixos cacics els que els administren a la seva manera aquests recursos que pertanyen al poble, per exemple, oferint ajudes econòmiques inimaginables a entitats financeres enlloc d’assessorar al més d’1 milló i mig de dones, d’homes, joves i immigrants que resten a l’atur als Països Catalans. És insostenible perquè genera necessitat, ja que és el privilegiat qui té la propietat dels mitjans de producció, per tant, és qui controla, domina i explota a la immensa majoria de persones assalariades que treballen pensant en el menjar dels seus fills i amb la violència hipotecaria de bancs i caixes. És insostenible perquè està maltractant en medi ambient, en nostre entorn de vida. És insostenible, perquè tracta de seduir totes les ments, ja sigui al treball, a casa o al carrer mitjançant els seus mitjans de comunicació, capaços de fer creure a la població que no és possible canviar aquest sistema. I és insostenible perquè genera crisis, precarietat, violència, atur i misèria.
El que el sentit comú ens pot dir, no té res a veure amb la lògica que pugui tenir aquest sistema infame d’explotació. Si bé el sentit comú ens pot garantir uns drets essencials i elementals com a persones: educació, sanitat, vivenda, alimentació, el capitalisme tracta de jugar amb la doble moral i fer d’una mercaderia allò indiscutiblement imprescindible per a l’ésser humà; sous de vivenda abusius, per exemple.
No obstant, hi ha qui surt guanyant (evidentment) de l’actual situació econòmica, ja que crea necessitat, i per tan oferta; però també hi ha qui utilitza l’actual context per tal d’agredir encara més a l’immensa majoria: pujada d’impostos, més hores extres, reforma laboral, treball precari, etc; és a dir, que els culpables d’aquesta vergonyosa situació, són els mateixos que a dia d’avui fan pagar al poble els plats trencats. Responem amb contundència a la vulneració dels nostres drets, i ataquem amb coherència els pilars d’aquest sistema.
Per altra banda, no compartim ni de bon tros, la pràctica col·laboracionista dels sindicats grocs i majoritaris (CCOO i UGT) aquells que en la transició van pactar amb la patronal i que actualment responen als interessos de la classe política i de la mateixa patronal, actuant d’esquenes als i les treballadores. Uns sindicats que s’han vist obligats a convocar una vaga general promoguda i exigida per un ampli ventall d’organitzacions i sindicats d’arreu de l’estat.
El poble està cansat, i encara no ha fet visible la seva ràbia. L’acció de la passada matinada contra els bancs i caixes i contra l’atur, bé a posar de manifest que hi ha qui no es creu les mentides i els enganys d’aquells que diuen que ens assessoren i representen. L’acció ha assenyalat uns dels culpables de la precarietat en que viuen un milló i mig de persones als Països Catalans. Aquestes entitats (perpetuades per la classe política catalana i espanyola), obtenen uns beneficis inimaginables a costa de robar (repetim:de robar!) a mà armada a persones, joves i grans que lluiten per a subsistir. Tan sòls amb el benefici del “Banco de Santander” es podria reduir considerablement l’atur als Països Catalans, o bé fer-lo desaparèixer. No obstant, la classe política (submisa a bancs, caixes i multinacionals) ja sigui catalana, espanyola o europea, segueix oferint ajudes a bancs i caixes, perpetuant l’opressió econòmica contra el poble i apujant descaradament impostos a la població.
No volem votar als titelles del Parlament de la Generalitat, ni de l’Estat Espanyol, això no serveix per a res. Volem votar als presidents de la Caixa, de Banc Sabadell, etc; aquests són els cacics que manen veritablement!
Estem parlant d’unes entitats financeres que han obtingut uns beneficis de:
Banco Santander |
| 8.943 millons d’euros al 2009 |
|
Banc Sabadell |
|
|
| 233,6+339 millons d’euros (gener-juny 2010) |
La Caixa |
|
| 1.510 millons d’euros al 2009 |
Caixa Tarragona |
| 14,6 millons d’euros al 2009 |
BBVA |
|
| 4.210 millons d’euros al 2009 |
Som conscients que la sortida a l’estructural situació econòmica de precarietat, atur i marginació, és l’autoorganització, la consciència, la mobilització i la desobediència; i la construcció d’una societat socialista a través de la lluita i mobilització de les masses populars dels Països Catalans.
L’estat del capital clama la guerra als pobles, i els pobles romandrem alertes. Si volen guerra els hi donarem guerra.
Contra les retallades socials i nacionals, 29-S VAGA GENERAL
Contra les retallades socials i nacionals, INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!
Assemblea de Joves Independentista de Torredembarra –
Països Catalans 28/9/2010
